Tarí Velando, Daniel

La societat s’ha modernitzat i això ha comportat la pèrdua d’influència i de l’espai físic i social dels jocs populars i tradicionals. Què ha passat? Doncs, en la meua opinió, aquests jocs s’han perdut pel camí per diferents causes: Per l’enrenou de la vida urbana i la inseguretat. Molts dels jocs populars i tradicionals es feien al carrer. Hui en dia, el carrer està col·lapsat de cotxes, gent, restauració... Es difícil trobar espais on poder jugar a aquests tipus de jocs. Per l’aparició de la televisió i pel boom digital. La societat ha passat de ser aficionada al carrer a veure’l a casa. A més a més, els canals informatius i esportius donen més èmfasi a esports com el futbol, bàsquet, tenis que als jocs tradicionals. Fins i tot, amb aquesta nova era tecnològica apareixen més els videojocs que els tradicionals i populars. Pels diners. Actualment amb els jocs tradicionals no es guanya quasi diners. Els esports i jocs actuals mouen molts diners i és un factor més que fa que siguen més...

  A què jugava la meua família? Els jocs dels meus avis van ser molt diferents als dels meus pares principalment perquè els meus avis començaren a treballar molt joves... eren altres temps. De fet, la meua àvia no va anar a l’escola, l’únic lloc on podien jugar les dones. La generació dels meus pares va ser molt diferent, els homes i les dones jugaven tots junts a l’escola i al carrer. En la meua família ningú ha jugat mai a pilota valenciana excepte el meu germà i jo a l’escola. D’una banda, els pocs jocs que jugaven els meus avis eren òbviament al carrer i sempre en “pandilla”. Eren grups grans i a més a més les xiques havien d’anar amb els seus germans. El meu avi en particular els jocs que més li agradaven eren les tabes i futbol amb botons. D’altra banda, els meus pares jugaven a jocs col·lectius i arriscats com són el joc del “látigo”, a la corda i a la goma, a les baldufes de fusta, al io-io, a l’amagatall, tu la portes, pollet anglès, peus quiets... però el joc preferit i ...

  Mai havia visitat el Trinquet “El Genovés” de la UPV i m’ha agradat vore’l perquè m’ha recordat quan jugava de xicotet en el Trinquet Municipal de L’Eliana. Es veritat que “El Genovés” és més gran i la instal·lació està millor construïda i més neta, a més a més, m’ha cridat l’atenció la incorporació moderna de la galeria amb la paret de cristall. M’ha paregut estrany que existixquen trinquets així a València ciutat i sobretot, dins d’una universitat (UPV). Sé que existeixen trinquets als pobles, com és el meu cas, però mai havia vist un a la ciutat de València. En la meua opinió, la sessió al trinquet estava ben organitzada perquè ens vam separar en grups de 4 i cada grup feia un joc diferent explicat en fulles amb els objectius, les possibles variants... Cada x temps els grups canviàvem i jugàvem a altre joc, d’aquesta manera tots els grups passàvem per tots els jocs explicats a l’aula. Aquesta experiència juntament amb les pràctiques de raspall al gimnàs de la facultat v...

El que m'ha cridat més l'atenció del vídeo és, en primer lloc, l'experiment que han fet amb gent adulta i gent xicoteta. Quan els demanen que córreguen com una xiqueta els adults tant homes com dones imiten una manera de córrer molt estereotipada mentre que quan li ho demanen a les xiquetes corren normal, amb espontaneïtat. Això em diu que les persones conforme creixem ens contaminem amb els estereotips de la societat, que són els que ens inculquen i quan som més xicotets, que encara som més espontanis i més naturals, no veiem aquestes diferències com les veuen els adults. En segon lloc, en aquest cas les xiques no volen ser com els xics, “córrec com una xiqueta perquè soc una xiqueta” . Moltes xiques no volen córrer com un home, no és la seua pretensió, no és el seu objectiu, el que pretenen és que les respecten i que la societat no convertisca aquesta frase en un insult, que no siga pejoratiu, no les menysprees. Respecta-les. ⚾ Al llarg de tota la meua vida he escolta...

  Els jocs modificats es troben en l'encreuament del “joc esportiu tradicional” i el “joc lliure” i encara que posseïsquen unes regles d'inici, ofereixen un gran marge de canvi i modificació sobre la marxa, no obstant això, conserven la essència del joc esportiu estàndard o esport. No pertanyen a cap institució esportiva ni estan subjectes a la formalització i l'estandardització. Els jocs modificats s'utilitzen com a estratègia didàctica encaminada a la iniciació. Es centren en el procés de l'alumnat on existeix poca exigència tècnica i més exigència tàctica afavorint una major participació de l’alumnat sobretot els que tenen menys habilitats físiques i facilita la integració dels dos sexes.   A més a més, es ressalta el caràcter lúdic i educatiu. Es classifiquen en 4 tipus: Blanc i diana : consisteixen bàsicament en el fet que el mòbil abast, amb precisió i menor nombre d'intents que la resta de jugadors, la diana o dianes del joc. Bat i camp : consisteix a ll...

Per què floorball? El Floorball és un esport ràpid, entretingut i fàcil de jugar. A més a més, les seues regles són bastant semblants a les de l'hoquei sobre gel, encara que el seu reglament és més estricte repecte al joc violent, la qual cosa el fa ideal per a l'escola. És un esport alternatiu amb regles senzilles que es pot practicar al pati de qualsevol col·legi... És practicable per a xiquets i xiquetes qualsevol que siga la seua condició física, s'utilitza un material barat i assequible on podrem dotar a tots dos equips i a més, com tants esports d'equip afavoreix les actituds de cooperació i coeducació dins del grup. D’una manera més visual, us adjunte un vídeo complementari i la meua infografia mitjançant el programa Canva amb informació més específica de l’esport: En l’apartat de <Recursos> us adjunte més informació del Floorball amb la pàgina web oficial International Floorball Federation  així com el seu canal de Youtube: